Bona nit, excel·lentíssim senyor Alcalde, Regidor de Festes, Federació de Moros i Cristians Sant Blai, reina i cort d ́honor. Musics, Alteans i Alteanes, Festers, amics i visitants de tot arreu sigau benvingut a les nostres festers majors.
La Federació de Moros i Cristians, ens va citar a Juan Tomás i a mi, per a concedir-nos el privilegi d ́estar aquesta nit davant vosaltres i fer-vos el pregó d ́enguany; i com a Presidents de les dues Entitats Musicals del poble va ser una enorme i grata sorpresa tenint en compte els il·lustres antecessors que han passat per ací abans i que han deixat el llistó ben alt. Al menys ho intentarem.
El Riu Algar, eixe camí de vida i història, separa a les dos societats de música que representen al poble alteà: la Societat Recreativa Musical d ́Altea la Vella i la Societat Filharmònica Alteanense, però l’essència i esperit que els unix és el mateix, l ́amor per la Música i la Festa, en els quals estem les dues Entitats sempre ben presents. Les dos tenim com a objectiu amb el nostre poble i la seva gent. Ací desapareixen les barreres i es transformen en notes musical per a fer gaudir de la música al poble alteà en el seu conjunt.
Bellaguarda, la Foia, Cap Negret, Benimussa, Sogai, Cap Blanc; tots són parts d ́un mateix Terme, i en el Camí Fondo, així com les nostres Bandes es transformen en via de comunicació principal: amb un sol llenguatge, eixe còdec universal que és el de la Música. A més de músics, també som festers, ja siga de les festes de barri com de les patronals; i totes van lligades per la Música, sense ella no tindrien sentit de ser. Des del primer desfile, allà per 1978, en el qual vaig poder participar com a músic, la Festa ha evolucionat; alguns aspectes han anat canviant, però d ́altres
La Federació de Moros i Cristians, ens va citar a Juan Tomás i a mi, per a concedir-nos el privilegi d ́estar aquesta nit davant vosaltres i fer-vos el pregó d ́enguany; i com a Presidents de les dues Entitats Musicals del poble va ser una enorme i grata sorpresa tenint en compte els il·lustres antecessors que han passat per ací abans i que han deixat el llistó ben alt. Al menys ho intentarem.
El Riu Algar, eixe camí de vida i història, separa a les dos societats de música que representen al poble alteà: la Societat Recreativa Musical d ́Altea la Vella i la Societat Filharmònica Alteanense, però l’essència i esperit que els unix és el mateix, l ́amor per la Música i la Festa, en els quals estem les dues Entitats sempre ben presents. Les dos tenim com a objectiu amb el nostre poble i la seva gent. Ací desapareixen les barreres i es transformen en notes musical per a fer gaudir de la música al poble alteà en el seu conjunt.
Bellaguarda, la Foia, Cap Negret, Benimussa, Sogai, Cap Blanc; tots són parts d ́un mateix Terme, i en el Camí Fondo, així com les nostres Bandes es transformen en via de comunicació principal: amb un sol llenguatge, eixe còdec universal que és el de la Música. A més de músics, també som festers, ja siga de les festes de barri com de les patronals; i totes van lligades per la Música, sense ella no tindrien sentit de ser. Des del primer desfile, allà per 1978, en el qual vaig poder participar com a músic, la Festa ha evolucionat; alguns aspectes han anat canviant, però d ́altres
s ́han mantes. Un dels millors actes que s ́ha introduït és el concert conjunt de Música Festera on participen les dues Societats Musicals.
Què millor inici pot tindre una Festa que veure a les seues bandes tocar a l’uníson? Per experiència pròpia, vos assegure, que no hi ha sentiment més bonic. Amb això estic segur que el meu company i músic, Juan Tomás, està ben d ́acord amb mi. Ara li passaré la paraula a ell que de segur opina com jo. Gràcies i bona nit.
Juan Tomás Laviós Berenguer – President Societat Filharmònica Alteanense.
Moltes gràcies, Joan. Bona nit. Alcalde d ́Altea i autoritats, Càrrecs Festers, Festers i Festeres. En primer lloc agrair de tot cor l ́encàrrec que vaig rebre fa uns mesos per ma del President de la Federació de Moros i Cristians Sant Blai; de posar lletra a aquest primer acte de Festes. En nom de la Societat Filharmònica Alteanense agraïm aquest gest que demostra l ́afecte que amb les dues institucions es professen.
Moltes gràcies, Vicent. A tu i a la teva Junta Directiva per la confiança depositada amb nosaltres.
Bé, parlem de música, millor; parlem de Cultura.
La Unesco defineix la Cultura com el conjunt de tres distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius, que caracteritzen una societat o un grup social. Açò engloba a més de les Arts i les Lletres: les maneres de viure, els drets fonamentals a l’ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences. Aquesta definició és com un vestit fet a mesura, per al que viurem en el nostre poble a partir d ́avui i al llarg del pròxim sis dies. Tradicions, recreacions històriques, respecte, amistat, bon menjar, i com no; Música, molta música per els racons d ́aquest meravellós poble. La Cultura és un Dret i un Deure, no solament és cosa de governants o d’administracions públiques. En la protecció de la Cultura s ́han de sumar esforços de tota la Societat i dedicar la màxima energia possible, de cadascú de nosaltres per a garantir la supervivència de les nostres senyals d ́identitat, de les nostres tradicions, i com no, de les nostres Festes. Festes d ́un poble, que enguany s ́ha dedicat en cos i ànima a la celebració del seu 400 aniversari de la signatura de la seva Carta Pobla i que encara seguirem celebrant fins que acabe l ́any.
Parlant de tradicions. Una de les nostres grans tradicions festeres, la Festa del Santíssim Crist de Sagrari, per la meva part, tinc un entranyable record de l ́any 2013, on un grup de vint persones , que al cap i a la fi es convertiren en un veritable grup d ́amics, aquesta comissió capitanejada per els seus clavaris, Javi Serrat i Paqui Ripoll, Paqui Zaragozí, perdó; van donar un pas endavant, per portar endavant aquesta tradició festera. Aquest any, 2017, hem trobat a falta la comissió de festes i clavaris, des d ́ací vull demanar als veïns d ́Altea per a recuperar per al 2018 aquesta part tan emblemàtica de la nostra Festa.
Bé, tornem a la Música. La SFA des de l ́any 1983, la vespra de festes realitza el ja tradicional Concert de Música Festera; on els últims anys, com bé a comentat Joan, ha compartir escenari amb la seva Entitat germana, la SRM Altea la Vella, un acte que habitualment està regat per un riu d ́emocions i és a més el tro d ́eixida d ́aquestes festes.
Als músics, a la família de la Filharmònica vull agrair el vostre coratge esforç, any rere any, en tots els reptes que ens proposem; per cert, recordeu que el diumenge tenim la processó, cuideu la salut fins el diumenge, més que res per la salut del nostre Mestre.
Què millor inici pot tindre una Festa que veure a les seues bandes tocar a l’uníson? Per experiència pròpia, vos assegure, que no hi ha sentiment més bonic. Amb això estic segur que el meu company i músic, Juan Tomás, està ben d ́acord amb mi. Ara li passaré la paraula a ell que de segur opina com jo. Gràcies i bona nit.
Juan Tomás Laviós Berenguer – President Societat Filharmònica Alteanense.
Moltes gràcies, Joan. Bona nit. Alcalde d ́Altea i autoritats, Càrrecs Festers, Festers i Festeres. En primer lloc agrair de tot cor l ́encàrrec que vaig rebre fa uns mesos per ma del President de la Federació de Moros i Cristians Sant Blai; de posar lletra a aquest primer acte de Festes. En nom de la Societat Filharmònica Alteanense agraïm aquest gest que demostra l ́afecte que amb les dues institucions es professen.
Moltes gràcies, Vicent. A tu i a la teva Junta Directiva per la confiança depositada amb nosaltres.
Bé, parlem de música, millor; parlem de Cultura.
La Unesco defineix la Cultura com el conjunt de tres distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius, que caracteritzen una societat o un grup social. Açò engloba a més de les Arts i les Lletres: les maneres de viure, els drets fonamentals a l’ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences. Aquesta definició és com un vestit fet a mesura, per al que viurem en el nostre poble a partir d ́avui i al llarg del pròxim sis dies. Tradicions, recreacions històriques, respecte, amistat, bon menjar, i com no; Música, molta música per els racons d ́aquest meravellós poble. La Cultura és un Dret i un Deure, no solament és cosa de governants o d’administracions públiques. En la protecció de la Cultura s ́han de sumar esforços de tota la Societat i dedicar la màxima energia possible, de cadascú de nosaltres per a garantir la supervivència de les nostres senyals d ́identitat, de les nostres tradicions, i com no, de les nostres Festes. Festes d ́un poble, que enguany s ́ha dedicat en cos i ànima a la celebració del seu 400 aniversari de la signatura de la seva Carta Pobla i que encara seguirem celebrant fins que acabe l ́any.
Parlant de tradicions. Una de les nostres grans tradicions festeres, la Festa del Santíssim Crist de Sagrari, per la meva part, tinc un entranyable record de l ́any 2013, on un grup de vint persones , que al cap i a la fi es convertiren en un veritable grup d ́amics, aquesta comissió capitanejada per els seus clavaris, Javi Serrat i Paqui Ripoll, Paqui Zaragozí, perdó; van donar un pas endavant, per portar endavant aquesta tradició festera. Aquest any, 2017, hem trobat a falta la comissió de festes i clavaris, des d ́ací vull demanar als veïns d ́Altea per a recuperar per al 2018 aquesta part tan emblemàtica de la nostra Festa.
Bé, tornem a la Música. La SFA des de l ́any 1983, la vespra de festes realitza el ja tradicional Concert de Música Festera; on els últims anys, com bé a comentat Joan, ha compartir escenari amb la seva Entitat germana, la SRM Altea la Vella, un acte que habitualment està regat per un riu d ́emocions i és a més el tro d ́eixida d ́aquestes festes.
Als músics, a la família de la Filharmònica vull agrair el vostre coratge esforç, any rere any, en tots els reptes que ens proposem; per cert, recordeu que el diumenge tenim la processó, cuideu la salut fins el diumenge, més que res per la salut del nostre Mestre.
En pesar en Festa i Filharmònica, em venen al cap dos noms propis. D ́una banda, el President de l ́antiga Associació de Moros i Cristians Sant Blai que també va ser President de la Filharmònica, En Nicolás Borja Pérez; que per cert, ens acompanya ací al balcó. A l ́any 2008, en aquesta mateixa balconada ens deia: “Ser fester és coses que es pota en la sang, no es pot dissimular, així que quan escoltes una marxa mora o cristiana, les cames et tremolen i es obligat xafar al compàs de la música. Quan desfiles, això és el súmmum”; sabies i emotives paraules que cada divendres de festes prenen el seu màxim significat.
Un altre nom, relacionat amb la Filharmònica i les festes; ell és considerat per molt com la persona més bondadosa d ́aquest mon, parlem del Mestre Jaume Francesc Ripoll; per als de casa, el Mestre Jimmy, un manifasser que amb mà ferma ha omplit l ́arxiu musical fester, d ́obres mestres que s ́interpreten a tot arreu de la nostra geografia en les festes de moros i cristians. Mestre, la Filharmònica, el món de la Festa, sempre tindrà un deute amb tu per fer-nos sentir un món d ́emocions indescriptibles quan s ́interpreten les teues composicions.
La Festa ha de viure el present, somniar amb el futur, però també fer una ullada al passat. Recordarem a persones volgudes, que avui, malauradament, no estan entre nosaltres. Però que sempre portem al nostre cor. Persones que en el seu moment, de forma desinteressada, van dedicar el seu temps i esforços perquè avui gaudim d ́aquesta memorable tradició. Amb el vostre permís recordaré a una persona estimada per tots, i que al costat d ́un grapat de bons amics van fundar la primera Filà Cristiana, Els Cebers; persona amb la qual vaig compartir un fum de converses molt enriquidores sobre la Festa, les tradicions i altres secrets que ací no es poden explicar, sí, parle d ́ell: Miquel Zaragoza (Miquel el Cartero). Benvolgut Miquel, allà on estigues, que sàpigues que els teus Cebers i la teua família et portem al nostre cor.
Per finalitzar, no puc oblidar-me de les persones que amb el seu esforç gestionen les Societats Musicals, Juntes Directives. Persones que normalment treballen a l ́ombra, però que són peça fonamental en el desenvolupament d ́aquestes Entitats.
Joan, President de la Recreativa i molts del músics que ens acompanyen en aquesta Plaça, estaran d ́acord amb mi, amb les hores i esforços que suposa aquesta responsabilitat. Deixant obligacions, treballs, família; des d ́ací una forta abraçada a tots aquells que feu avançar cap endavant les Societats Musicals i en especial a la meva Junta Directiva, per la seva permanent i desinteressada ajuda, sou com una segona família.
I parlant de família, em permetreu que faça un afectuós agraïment als meus pares i a la meva sogra per la seva ajuda i dedicació; sense ells seria impossible portar tots els projectes endavant. I com no, a la meva companya de viatge en la vida, que fa deu mesos en feia el millor regal del món, el nostre Josep. Gràcies, Tere, per el teu suport i per la teua paciència.
Per últim, Festers i Festers, ha aplegat el moment. Gaudiu d ́unes Festes entranyables amb pau i harmonia. Músics, ompliu els càrrecs del que millor sabeu fer, de Música, molta música! Ja sabeu, on va la música es troba la Festa.
Joan, m ́ajudes a rematar la faena?
Tots dos: Avant la Festa i visca la Festa!
Un altre nom, relacionat amb la Filharmònica i les festes; ell és considerat per molt com la persona més bondadosa d ́aquest mon, parlem del Mestre Jaume Francesc Ripoll; per als de casa, el Mestre Jimmy, un manifasser que amb mà ferma ha omplit l ́arxiu musical fester, d ́obres mestres que s ́interpreten a tot arreu de la nostra geografia en les festes de moros i cristians. Mestre, la Filharmònica, el món de la Festa, sempre tindrà un deute amb tu per fer-nos sentir un món d ́emocions indescriptibles quan s ́interpreten les teues composicions.
La Festa ha de viure el present, somniar amb el futur, però també fer una ullada al passat. Recordarem a persones volgudes, que avui, malauradament, no estan entre nosaltres. Però que sempre portem al nostre cor. Persones que en el seu moment, de forma desinteressada, van dedicar el seu temps i esforços perquè avui gaudim d ́aquesta memorable tradició. Amb el vostre permís recordaré a una persona estimada per tots, i que al costat d ́un grapat de bons amics van fundar la primera Filà Cristiana, Els Cebers; persona amb la qual vaig compartir un fum de converses molt enriquidores sobre la Festa, les tradicions i altres secrets que ací no es poden explicar, sí, parle d ́ell: Miquel Zaragoza (Miquel el Cartero). Benvolgut Miquel, allà on estigues, que sàpigues que els teus Cebers i la teua família et portem al nostre cor.
Per finalitzar, no puc oblidar-me de les persones que amb el seu esforç gestionen les Societats Musicals, Juntes Directives. Persones que normalment treballen a l ́ombra, però que són peça fonamental en el desenvolupament d ́aquestes Entitats.
Joan, President de la Recreativa i molts del músics que ens acompanyen en aquesta Plaça, estaran d ́acord amb mi, amb les hores i esforços que suposa aquesta responsabilitat. Deixant obligacions, treballs, família; des d ́ací una forta abraçada a tots aquells que feu avançar cap endavant les Societats Musicals i en especial a la meva Junta Directiva, per la seva permanent i desinteressada ajuda, sou com una segona família.
I parlant de família, em permetreu que faça un afectuós agraïment als meus pares i a la meva sogra per la seva ajuda i dedicació; sense ells seria impossible portar tots els projectes endavant. I com no, a la meva companya de viatge en la vida, que fa deu mesos en feia el millor regal del món, el nostre Josep. Gràcies, Tere, per el teu suport i per la teua paciència.
Per últim, Festers i Festers, ha aplegat el moment. Gaudiu d ́unes Festes entranyables amb pau i harmonia. Músics, ompliu els càrrecs del que millor sabeu fer, de Música, molta música! Ja sabeu, on va la música es troba la Festa.
Joan, m ́ajudes a rematar la faena?
Tots dos: Avant la Festa i visca la Festa!
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.