Pregó 2014


2014 JOAQUIM SUCH BAÑULS 

"Passa un any i dos i quinze ... tan lleument escampats. Passen totes les idees i els afanys dels homes.
¡Ai!, sense adonar-nos-en, com passa el temps, la vida... Aquells nins i l'arbre petit ja son grans, ja són lluny


de la branca antiga i ferma que els donà la saba...” (Un Món Rebel, de Carmelina Sánchez-Cutillas)
Alcalde, autoritats, Junta de l’Associació de Moros i Cristians Sant Blai, Comissió de Festes del Stm. Crist del Sagrari, festers i festeres, alteans i alteanes, bona nit i benvinguts a l’acte que obri les Festes Majors d’Altea.

A l'hora i lloc concertat, encetem la conjugació de la antiga i arrelada festa dedicada al Crist del Sagrari, i de la més nova festa de Moros i Cristians dedicada al nostre patró Sant Blai.
Hui és un dia extraordinari i feliç per a mi. Mai em podria pensar trobar-me amb el privilegi d’estar pregonant les Festes Majors del meu poble. Vull agrair -

de tot cor- a la presidenta, Rosa Guillem, i als membres de la Junta de l’Associació Sant Blai haver-me escollit per a fer el 35é pregó de les nostres festes. És un gran honor que m’han atorgat convidant-me a mi en particular. En sent feliç de formar part de la tradició del Pregó, en la qual han participat abans que jo tantes dones i tants hòmens excepcionals.
Enguany complim 15 anys de la primera i controvertida ambaixada cristiana en valencià, traduïda i adaptada pel filòleg i bon amic, Joan Borja. Eren les festes de 1999 i la Filà Altaia ostentava el seu tercer regnat format per Toni Ripoll, Juan Roque Fuster i jo mateix com a ambaixador cristià. Aquella ambaixada va produir un efecte innovador en la festa de Moros i Cristians, ja que va canviar de forma positiva la percepció de festers i festeres sobre estos parlaments

Esta és la causa de la meua designació com a pregoner. Així m’ho van comunicar, però vull pensar que és un homenatge a la innovació en la festa i a l’evolució positiva cap a les necessàries millores de la convivència festera, a més d’un tribut a una gran Filà, Cristians d’Altaia, tan viva i arrelada als principals moments històrics de les nostres festes. De la Filà Altaia és també, enguany, l’autora del cartell de la Festa de Moros i Cristians, Esther Borja, artista prometedora; i d’Altaia es també, enguany, l’alferes cristiana Maria Cano, festera des del seu naixement i xiqueta molt assenyada.

Vull aprofitar, en este moment, per a donar l’enhorabona a elles, i a tots els càrrecs festers d’enguany desitjant-los el millor i que puguen disfrutar dels moments irrepetibles i inoblidables que viuran amb la major de les intensitats.

Altea hui enceta un temps de festa en què hòmens i dones gaudiran de les nostres places i carrers de una forma diferent, ens retrobarem tots alhora fent coses excepcionals, fugint de la monotonia i assaborint cada moment dels actes esperats per als propers dies.
Tindrem l'oportunitat de participar en la conjugació de les festes majors, una Festa en majúscula, atapeïda d'actes que -amanits gratament amb la

pólvora, la música, el sentiment religiós, l'espectacle, la germanor, la diversió, el bon humor i l'excés permés en el menjar i en el beure- conformarà tot un univers desubicat de la quotidianitat i ens farà sentir-nos distints, sentir-nos vius.

Escoltarem el clam d'un poble que vol festejar les seues tradicions festeres i honorar el seu patró, Sant Blai, i renovar el seu amor al Crist del Sagrari, rescatat segles enrere per a tots nosaltres. És el batec d'un poble que recorda a tots aquells festers, majorals, clavaris i assidus a la nostres festes majors que hui no estan entre nosaltres, i crec que cal que siguen recordats en este inici fester. De ben segur que tots ells i elles on estiguen compartiran com sempre la nostra alegria i germanor.

L’essència del que vull contar-vos hui resideixen en el poema “La nostra rebel·lió”, de Carmelina Sánchez-Cutillas, narradora, historiadora i poeta valenciana, de clara referència a la nostra Altea, i que voldria recordar ací:

“Torcar la pols sembla monòton,
i el drap –amunt i avall- és groc com tot el cansament que ens vessa. Torcar la pols –diuen algunes-
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s’esmicola a poc a poc. Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i molt aspre. I jo per consolar-me, només per consolar-me, pense que també podria ésser el ferm motiu de la nostra rebel·lió.”


Per a l’autora, eixe “torcar la pols” significa afirmar el seu decidit compromís solidari amb la condició de les dones, i amb els grans problemes dels nostre entorn social, polític, econòmic i cultural.

Estos versos m'aprofiten a mi, com a economista professional, per a introduir-vos en un concepte habitual en el món de la empresa, vull cridar-vos l'atenció en allò més important: la necessitat de la millora continua, l'anhel d'obtindre nous guanys, d'aplegar a noves fites de qualitat i satisfacció, sempre introduint les innovacions en tots els aspectes de la nostra vida.

“Innovar”, en el sentit d’alterar les coses -introduint novetats- per a millorar, per a evolucionar, per adaptar-nos als canvis del nostre entorn complex. Parle de retrobar cadascú de nosaltres la inquietud de millorar en les activitats que fem cada dia, generant noves idees i propostes que ens facen evolucionar cap endavant.

A mi m’agradaria proposar-vos una rebel·lió pròpia, personal. Enarborem la bandera del drap groc, que ens deia la nostra poeta. Vos convide a torcar la pols de les nostres consciències, a torcar la pols de la nostra monòtona realitat diària, per tal de trobar noves maneres per adaptar-nos als reptes que ens marca una societat actual dinàmica i cada dia mes formada i informada.

Sembla monòton, cansat, avorrit, torcar la pols, però únicament així farem possible que el pas del temps no desfaça totes les coses que estimem. Hem de renovar les nostres il·lusions i anhels en tot allò en què participem. Apliquem a tots els àmbits de la nostra vida el drap que ens farà relluir i millorar, eixe drap molt aspre que ens farà ser millors al nostre treball, amb la nostra família, amb els amics i companys i, també, en la nostra Festa.

I es que la Història està farcida de persones que no s'han conformat veient la pols amuntegar-se a tot arreu i amb esforços han tractar de millorar la realitat social que els va tocar viure. Persones que en èpoques difícils, quan tot s'esmorrallava i era més fàcil sentir-se esclafat que animat, posaren la determinació necessària per a innovar, per a millorar sense por i amb molta il·lusió.

A les nostres terres podem trobar l’exemple del músic universal Joaquín Rodrigo, que a pesar de la seua ceguesa ens ha deixat unes composicions musicals excepcionals. També en Altea tenim referents importants que podem recordar. Fixeu-vos, per exemple, en la figura de Vicent Marzal: l’any 1889, amb totes les carències d’aquella societat, va arreplegar un grup de músics per tal de oferir el primer concert de la banda que després seria la Societat Filharmònica Alteanense. 

Amb molta il·lusió va introduir la cultura musical a Altea, produint una millora en el nostre nivell cultural.

També ens podem inspirar en l’enginyer Antonio Muñoz, que va participar en l’arribada del tren a Altea en octubre de 1914 (enguany complim el centenari). Va dissenyar una estació de tren meravellosa d’estil eclèctic i modernista dins de l’entramat urbà d’Altea.

També va facilitar que el trànsit ferroviari fóra soterrat, i això va evitar la previsible destrossa dels nostres carrers. I ens va estalviar així les nefastes repercussions en l’economia local: amb esta iniciativa va contribuir decisivament a la modernitat del nostre poble.

Ells son sols alguns exemples d’eixe sentiment del qual estic parlant -i que tots i cadascú de nosaltres tenim-: la innovació, l’inconformisme, la cabuderia, el despertar del nostre esperit inquiet, l’ànsia per millorar.

En la nostra Festa també tenim exemples d’innovacions: és inevitable recordar aquells jóvens que iniciaven les festes de Moros i Cristians el maig de 1979 -per tant, ara en celebrem el 35 aniversari-. 

Aquella innovació va ser el producte del canvi de les formes polítiques d'aleshores però també dels canvis en les representacions culturals, festives i, en definitiva, socials. 

Era la resposta alteana a la necessitat de canvi: com a Xàbia o Calp començarem a celebrar Moros i Cristians. Vam tindre una transició festera distinta al de altres pobles, com Benidorm, La Nucia i Polop, que van optar per organitzar-se en penyes festeres.

Al cap i a la fi tot és el mateix, tant se val filaes com penyes, el que importa és la evolució que es produeix entre les festes tradicionals i les noves formes de diversió, més participatives i populars.

I així, torcant la pols dels nostres costums, torcant la pols de les nostres consciències, en definitiva enllustrant la realitat social i festera d’aleshores van produir un canvi substancial en la nostra societat alteana, una nova forma de disfrutar i divertir- se a l'abast de tots.

Tenim sort a Altea, la gran sort de mantenir l'ancestral tradició d'enaltir les festes patronals del Crist del Sagrari, tot i que és cert que no hem pogut combinar de manera eficient els seus elements característics -i que formen part de la nostra més arrelada tradició- amb el sentit de la festa de Moros i Cristians. Festa liderada per l’Associació Sant Blai, entitat social i democràtica, aglutinadora de la diversitat de valors i sentiments que trobem en la societat alteana.

Hui per hui, a pesar de les evidents dificultats no ens hem de conformar, cal introduir nous canvis en la manera de organitzar-nos, en la manera de combinar les festes d’Altea; hem de somniar solucions innovadores que milloren la participació de tots en les nostres festes, per a totes les butxaques, per a tots els sectors, per a totes les edats. I, cadascú de nosaltres tenim la responsabilitat de afrontar-ho sense més dilació.

L’Associació Sant Blai es una entitat festera que reivindica amb orgull els darrers 35 anys de festa, i que està en disposició d’oferir un futur de acollida i integració per a totes les persones que habitem la nostra dolça Altea. Som una entitat que tots estimem i que, amb el nostre caràcter innovador i festiu, hem de mantenir actual, a resguard del pas del temps.

Com a músic, no vull deixar passar l’ocasió sense fer un últim homenatge a un innovador de la Festa, al prolífic compositor d'Ontinyent, mestre de mestres, José Maria Ferrero, que va compondre al 1964 la marxa mora "Chimo", referència indiscutible a la festa del moros i cristians tan arrelada en les nostres terres, i que hui hem tingut l'oportunitat de poder escoltar tots junts en esta plaça, convertida hui en la plaça de la concòrdia festera i on estem escenificant la trabucada que enceta les festes majors d'Altea de 2014.

La marxa mora "Chimo" junt amb altres clàssiques i pròpies alteanes, les vam poder escoltar el passat 12 de setembre al Palau Altea amb l’excel·lent concert amb què ens va regalar la banda simfònica, ineludible preàmbul musical fester que ens oferia la nostra Societat Filharmònica Alteanense, i que enguany també celebra el seu 125 aniversari, reafirmant-se així com un dels nostres indiscutibles referents culturals.

En uns moments el director, el compositor, i enguany Clavari d'Honor, Jaume Francesc Ripoll -el meu amic Jimi- dirigirà totes les bandes de música que hi ha hui en esta plaça per tal d’interpretar el pas-doble fester “Ida y Vuelta”, del Mestre Francisco Pérez Devesa, fill del famós Mestre la Música, creador de varies agrupacions musicals als anys ’70 i ‘80, mestre de infinitat de músics, innovador també en el vessant cultural.

Este pas-doble fester va ser editat fa 35 anys a l’uníson del naixement de la nostra festa. Com cada any, tots esperem escoltar-lo amb l’alegria de saber que s’enceta el temps en què trenquem amb la normalitat diària, temps de sentir l’alliberament personal i col·lectiu dels maldecaps que ens afecten. 

“Ida y Vuelta” ens recorda que en la vida anar o vindre tant se val, allò que de veritat paga la pena és buscar el camí inefable que només cadascú sap on el portarà.

Alteans i alteanes, hui recordem amb l’alegria i el gust de gaudir de les melodies d’este reconegut pas-doble, que tots i cadascú de nosaltres definim el nostre destí i, amb la convicció que torcar la pols per a esborrar el pas del temps que cau sobre totes les coses, pot ser el ferm motiu de la nostra rebel·lió.

I ara, acabant ja, deixeu-me que tinga un record íntim per a la meua dona Mari Creu, molt més festera que jo, que ens acompanya hui ací en este altar de l’inici de les nostres festes majors, així com un record estimat al meus fills


Miquel i Joan, festers incondicionals, i també als meus pares i família pel seu suport i per tot el que han fet per mi.

Només em queda reiterar a la presidenta de la Junta de l’associació Sant Blai, l’agraïment per haver pogut explicar ací els meus somnis i anhels, agrair a tots els festers i festeres el privilegi que m’han concedit de representar-los hui, i en nom de tots desitjar-vos, alteans, alteanes i visitants, unes magnífiques festes majors d’Altea.

Desitge que enguany les festes estiguen plenes de llum i música, i siguen portadores de noves il·lusions i bons canvis. Disfruteu-les, sigueu molt feliços i, quan acaben, enceteu nous anhels per fer d’aquesta dolça Altea un lloc millor, el paradís somniat.

Avant la Festa... i Visca la Festa!

“Des de la platja de l ́Albir fins a la Serra de Bèrnia i el Morro Toix, i l ́Algar, la fèrtil Horta, la Carbonera, amb garrofers i ametlers; cada vinya, cada
olivera, amb les torres i els Castells, amb la mar, la barca marinera”... “I, pel nostre Crist, eixirà victoriosa Altea!”. 

    Comentar amb Blogger
    Comentar amb Facebook