Avisos
Actualment sense incidencies

jueves, 11 de octubre de 1990

Pregó 1990


1990 JOSE BAS TEROL

Excma. Corporació Municipal, Sr. Alcalde-President, Regidors, Sr. President de l ́Associació de Moros i Cristians Sant Blai, President i Representants de les companyies, alteans, alteanes, festers tots.

Vos parla un ontinyentí, que com a únic mèrit té el de ser fester. Per tant en aquestes breus paraules no entraré en lliçons magistrals sobre la vostra història. Qui millor que vosaltres la coneix! Ni tampoc cauré en la temptació de dissertar sobre la vida i costums de aquesta terra, no la conec! Però tal volta va ser això lo que en va fer acceptar la invitació del vostre president, l ́amic Pepe Viudes, per a dir aquest pregó. I es que es una oportunitat única de conèixer- vos. Ja m ́ha passat en altres ocasions i la experiència sempre ha segut molt bonica. Quin dubte cap de que esta oportunitat també ho serà!
Els que en coneixen saben que jo tinc una cosa tremendament clavada dins de mi: és la Festa. Es sentir-me profundament fester, i sentir-se profundament fester és entendre que la Festa es una cosa més que un desfile, que un espectacle o l’alegria de quatre o cinc dies a l’any. La Festa entranya un sentiment, una actitud davant la vida, que al llarg de l’any no podem expressar amb tanta profunditat com podem fer-ho quan participen directa o indirectament amb ella.

Però la Festa, com qualsevol ser humà és una cosa que té problemes, és alguna cosa que està subjecta als vaivens del temps. El urbanisme, les relacions industrials, els canvis polítics, les relacions entre uns i altres, els problemes d’integració d’algun sector de la ciutadania, etc. Per tant la Festa té que donar resposta, per un costar a conservar i defendre la seva identitat i per l’altre connectar eixa defensa de la identitat amb la major participació possible.

És com diu el poeta:
“Esta Festa obri l’esperit
Sant Blai la veu, i el Crist
Que ens ompli a tots d’esperança En un setembre florit
En festera retrovança”


Evidentment, la Festa de moros i cristians es la expressió social i cultural d’una sèrie de ciutats i de pobles; i amb tot el meu respecte als qui son d’altres comunitats, d’altres llocs, estic en disposició d’afirmar que es la Festa per excel·lència dels valencians. Es una Festa que va a més, que cada dia té més participació, es una Festa que cada dia es exten més per tot arreu.

Aquesta expansió comporta, com dia abans, un problema d’identitat. I en eixa defensa devem estar tots, distingint lo fonamental de lo accessori. La idiosincràsia, la peculiaritat de cada zona, de cada àrea, de cada ciutat. Es per tant que en aqueix esforç hem de ser molt hermètics a la vegá que flexibles. Perquè a ningú se li escapa que moltes vegades la falta de formació o la voluntat de voler informar-se produeix algun marejol.

De ahi que al repassar el vostre programa-revista de l’any 1989 detecte l’encert: primer d’haver implantat la Festa en esta bonica ciutat d’Altea i després, l’esforç en documentar i adequar la mateixa Festa. Aqueix esforç cultural és una dimensió necessària per a dignificar cada dia més aquestes festes, la UNDEF d ́aqueixa forma ho defèn i Altea, la Festa d ́aquest poble així ho manifesta.

Arreplegant els versos del poeta Vicent Pons i Fornés, i seguint en el fil de lo que estava comentant vos diré:

“Amb la música i la Festa Retrobem la nostra història Donem vida a la memòria, Omplim el poble de filades, Que és senya de vida i lluita”

I es que la Festa ja està ací! Ja estem tocant-la, palpant-la! Ara mateix estem en festes i dissabte passat va ser la presentació de les dames i la reina. I també va ser la dels trajes que lluireu demà. Perquè demà és el dia gran! Probablement el més esperat de l’any. És el primer dia de festes. És l ́Entrà, és aqueix dia màgic en el que alteans i alteanes, uns eixim i altres contemplant el espectacle, comenceu a formar eixa simbiosis que la nostra Festa és capaç de crear.

Sí, demà és l ́Entrà. Serà l ́ocació de demostrar que els assajos, que les entraetes han servit per a fer millor el desfile, marxant les esquadres com deu de ser, evolucionant els caps d ́esquadra de forma sosegada, seriosa, elegant. Fent d ́aquesta manera que les esquadres de les companyies del bàndol moro i cristià creen eixa gran mescla de colorit, música i alegria compartida entre tots els que feu possible aquesta meravellosa Festa.
I seguireu en festes, perquè el diumenge és el dia en que venereu al Santíssim Crist del Sagrari i a Sant Blai. És el dia en que la Festa té un especial

sentiment, es quan aquest auto sacramental que és la Festa, adquireix eixa dimensió de poble, de personalitat, de ciment i sosté de la Festa.
Perquè tornant a apropiar-me dels versos de Vicent Pons, diré:

“Vos invoquem Blai Gloriós Màrtir i bisbe fidel.
Mireu amb especial amor
Al vostre poble d’Altea
Que cada setembre estrena Grans festes en el vostre honor Amb tanta alegria fraterna

Que no es sap qui és millor”.

La Festa de Moros i Cristians és una maniFestació de Fe motivada, en les seves arrels per un acte d ́acció de gràcies, mitjan el qual van voler els nostres majors agrair al representant del Crist, per el que tenien devoció, un determinat favor acontexeint per el bé del poble. Oferint l’alegria de la mateixa al Patró.

I arribats a aquest punt no pud deixar de referir-me al Santíssim Crist diguent:
“Cristo del Sagari
Entre el teu poble está
Ell com al seu millor tresor
En el seu cor et porta
Benedeix la seva Fe i augmenta La que els seus pares li van donar Al nàixer en aquesta terra teva”.

També entre el diumenge i dilluns aneu a reviure el vostre passat històric, retrobant l ́acta de naixement, i per eixe motiu res millor que recordar als passatges de les vostres ambaixades. El que diu l ́ambaixador moro al principi del seu parlament és molt dolç i a la vegada sentit, diu:

“Altea, hurí de mi edén, Paraíso de mis sueños Hoy llego a tí derrotado
Y sumido en hondo duelo”


També la introducció de l ́ambaixada del cristià és preciosa, quan en una lloança i dolor per l ́anterior perdua, diu:
“Altea, mi dulce Altea,
Mi paraíso soñado,
Hoy regreso a tí cautivo Con el corazón sangrando”.


Però sense cap dubte és la part final la que més m ́ha calat. És eixa que parla del pasat històrics i dels puts bonics d ́aquesta terra:

“Y yo bendeciré – pues conseguiré con ella – rescatar, y para siempre, - cada trozo de mi tierra – desde la playa del Albir – hasta la sierra de Bernia – Benisacher y Benimussa – alquerías placentera – la excelsa punta Bombarda – junto al Peñón centinela – la Punta del Mascarat, La Barra de la Galera – El Cap Blanc, el Cap Negret – y nuestra entraáble Illeta de la Olla, serán de nuevo – cruces de cristiana Altea. Y el Cabo Toix, y el Algar – y su rica Huerta, con algarrobos y almendros – con sus olivos y cepas – con sus torres y castillos – y sus barcas marineras – con sus callejas rampantes – y su profana iglesia”.

Les meves torpes paraules arriben al seu final, i amb elles vos vull desitjar unes bones festes disfrutades en pau, alegria i germanor. Germanor que com li toca dir al pregoner vull extendre per tot arreu en nom d ́aquest poble d’Altea. Sentiu-me els de lluny i els de prop, que aquest poble està en festes i vos convida a tots a que participeu d ́elles.
Des d ́Alacant a València, des d ́Ontinyent a Benidorm, Calp, Benissa, Callosa, Chirles, Polop, la Nucia, Alfàs del Pí, Carbonera, Bolulla, Guadalest, Finestrar, Relleu, Orxeta; Tots esteu prop. Feu una escapada! Vos esperem, aquest poble està en festes i té moltes ganes de compartir-les.

Com diu un alcalde al meu poble, quan arribava aquest moments: Cavallers i senyoretes estem en festes. Alteans i Alteanes acompanyeu-me: Per Altea, per Sant Blai i el Santissim Crist. Visca la Festa!.

José Bas Terol.

EMISSIÓ EN DIRECTE