Avisos
Actualment sense incidencies

martes, 11 de octubre de 1988

Pregó 1988

1988 – BALTASAR VIVES
CONSELLER DE CULTURA DE LA GENERALITAT VALENCIANA.


Primer que res vull agrair a l ́Associació de Moros i Cristians que haja convidat un representant del govern valencià per pronunciar el pregó de festes de moros i cristians d’Altea. Però el meu agraïment és doble perquè com a membre de l’equip del Govern de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència participe en un acte cultural, acte cultural importantissim com és la festa d’Altea, a més a més perquè ho faig en la meva terra, La Marina, que és també la meua comarca.

Algú ha cregut que els moros i cristians commemoren un temps llunyà de guerra, d’enfrontament entre els membres de les dues religions, en el cas d’Altea res més llunyà de la realitat.

Les notícies més antigues que tenim del topònim Altea els informen sobre l’existència d’una alqueria d’aquest nom, que depenia del regne taifa de Dénia.

Els islamitzats estigueren molt de temps a les terres regades pel riu d’Altea, així ens donen Benimussa, Mascarat, Mosmai i Sogai, noms de llarga prosàpia islàmica.
Els moros habitaven l’antiga població d’Altea la Vella.

Els cristians, tant aquells que el benemèrit fundador del Regne de València pretengué establir, ara fa 750 anys, com els establerts a l’actual vila d’Altea, a partir de 1617 també tenen ací, com ho demostren els cognoms il·lustres dels Mingot, Laborda, Thous, Salvà, i especialment tantes gestes i esforç realitzats en bé de la comunitat i duts a terme pels Ripoll, Mengual, Alvado, Morales, Llorca, Lloret, LLinares, Martinez, Sellés, Nomdedeu, Saragossa, Orosco, Ronda, Moltó, Berenguer i tants altres.

Les aigües del riu d’Altea eren molt apreciades pels viatgers de la mar i ací venien de totes les bandes a buscar el líquid de la supervivència. L ́aigua va fer famosa aquesta vila. Per tot arreu de la Mediterrània era conegut aquest lloc. Després, quan les coses foren millors, era habitual trobar a la platja vaixells holandesos i anglesos als segles XVI i XVII. Altea ha omplit pàgines inesborrables en l ́història del nostre paÍs i d ́Europa. El vostre escut du les armes més nobles que hom pogués desitjar: l ́áliga imperial sobre les quatre barres rojes en camper daurat. Armes imperials i reials envejades i respectades de d ́orb a l ́urb.

La festa que encetem, la nostra manera de divertir-nos i pasar-ho bé ens convida a la vida i a la germanor. Les relacions de la Marina amb els musulmans sempre foren positives, recordem quan al nord d ́Africa es parlava valencià. El valencià d’Altea. Cada setmana eixia de la platja d’Altea un vaporet carregat de persones que anaven a treballar i comerciar a l ́Alger i a Orà. Ensenyavem a l ́altra part de la mar les nostres tècniques de treballa i bonhomia social, la festa evoca aquestre srelacions.


I jo ara invoque els espirits de moros alteans de principios del segle XVI perquè donen testimoniatge del que estic dient:
Armet Marug, Armet Amiz, Armet Pita, Abrahim BOrba, Allon Gemme, Mahomat Amcar, Ali Maymó, Obaydal Baat.

I a vosaltres amics festers no vos entretinc més, el quefer que tenir al davant no té espera. Tro, foc i fum be acompanyat i ben regat, tot administrat amb justa mesura, vos faran passar uns boníssims dies de festa que és el que més vos desitge.
Visca la festa! Que comence la gresca! Baltasar Vives.

EMISSIÓ EN DIRECTE