Pregó 1985

1985 . JAUME PASTOR FLUIXÀ 

Alteans i Alteanes, festers de nissaga:

Vos parla un calpí que no pot adduir cap altre mèrit, per a poder fer-ho, que el seu esforç per estudiar la vostra Història, una història que ens agermana, abans i després de la època foral.

Però voldria fugir dels típics tòpics des quals tantes voltes us hauran parlat, que si teniu arrels gregues, que si sou un poble d’artistes, i de tantes contalles que tenen tant de gratificant per a les nostres sensibilitats mediterrànies, tant proclius a la imaginació i al somni.

Malgrat tot tinc l’obligació de parafrasejar a Pere Maria Orts i Bosch en el seu magnífic pròleg al llibre de Carmelina, és una bellíssima descripció d’Altea, diu:
“Poques vegades li escau un paisatge el qualificatiu de sumptuós, però a la badia d’Altea, no se li’n pot negar el dret, l’equilibri d’elements i és de tal entitat, que ni el més menut deu mudar de lloc, menys mancar perquè sols

imaginar-ho porta el risc de desfer-se sense remei. Per tant estiguem vigilants, no desfeu natura tan perfecta, tan ideal”.

De d’Altea es domina la Mediterrània “la mar sempre la mateixa i sempre nova”. Eixa mar que ha dut tant de mal de cap i tan de bé. Invoquem els esperits dels almiralls Bernat de Sarrià i Roger de Llúria per a que intercedeix- quen davant els deus i en la tornen neta com ho estava en el seus dies, allà pel segle XIV, farcint de glòries obligades.

I que em direm de l ́Albir? Vigilant fronteres d’escultural forma, tampoc no hi ha paraules per comprimir la verdor dels vostres vereders.

El Puig Campana, símbol de germanor dels pobles de la Marina Baixa, “honora el nom sols des d’ací”, com volem insinuar que està subjugat als alteans.

L’esveltesa de la muntanyeta sobre la que s’assenta el vostre poble queda realçada d’una manera inversemblant al coronar-la una església de cúpula de teules blaves, color del cel, on sembla que la mar indica que el camí del cel, passa per aquest indret.

Encara que volguera parlar-vos de tants episodis que han tingut per protagonistes als vostres avantpassats: els Alvado, els Thous, els Nomdedeu, Martínez, MIngot, Beneito, Ripoll, Peres, Barber, Laborda, Sellés; ara no tenim temps i per tant ho haurem de deixar per altra ocasió. A cada indret del vostre terme li regolfen succeïts dignes d’antologia: els Arcs, la Galera, Bellaguarda, Cap Negret.

Però hem vingut a parlar de la Festa, sou una associació jove i per tant dinàmica, amb il·lusions de reeixir i jo he vingut a fer-vos una proposta relacionada amb la Festa.
Els moros i cristians han anat sorgint per un desig de participació en la disbauxa de les gents dels nostres pobles. Volien divertir-se i així no

aconsegueixen. Ara falta agermanar-se tots els pobles de la Marina sota una gesta de moros comuna, com ha passat tantes vegades a la història. Més d’una volta el meu poble en perill de sucumbir als pirates fou salvat per alteans, i el alteans pels callosins o alcoians, i així uns als altres ens devem gratitud i amistat, jo predique aquesta amistat.

Són desenes els episodis i històries de moros i cristians a Altea, els atacs de pirates, les rebel·lions dels moros després de la matança dels agermanats a Polop, refugiant-se a Bèrnia. La relació cristià-moro ha estat tan important i decisiva que Altea deu la seva reconstrucció i actual ubicació a la necessitat de defensa i vigia de la costa i per a impedir que feren aiguada al riu Algar, els vaixells enemics del Regne.

L ́Altea que ara coneixem va nàixer quan va morir el Fort de Bèrnia.

El poble s ́apartà de la mar, malfiat dels vaixells enemics i de llurs canonades.

Més tard prengué confiança a devallar per les costeres, darrerament ha estat la mar la que ha hagut de dir-li prou.

Alteans, la vostra casa pairal no ha estat sempre a Bellaguarda, veniu de les entranyes de Bèrnia, “La muntanya benvolguda que ens vol”, que ens estima i que va albergar el Fort.

Seria una gran gesta, un gran divertiment el que Altea tinguera un castell ¿No us agradaria?, un castell per jugar a moros i cristians, no sols els alteans, sinó també els callosins, els calpis, el benissencs, tots sentim Bèrnia com nostra. Era un castellet menut, els plànols així ens ho indiquen, cabria posar- seu entre cella i cella i fer un camp de treball on els xicots passaren temporades de muntanya pel plaer de reconstruir, de refer el castell de Bèrnia. 

És possible fer-ho, només manca la voluntat, vostra es la decisió. Els avantatges són innombrables:


1.- Preservar Bèrnia de la desfeta ecològica.
2.- Tenir un lloc d ́encontre i trobada pels jovens i vells del país.
3.- Un lloc on un dia a l ́any pugam anar tots plegats a jugar a moros i

cristians, els de tots els pobles de la comarca farien així un gran dia de germanor.
Per la mar vingué a Altea el 1705 l’episodi que més unanimitat ha donat als valencians, l’adhesió a la causa austriacista, de la Corona Imperial i les quatre barres de vostre escut, aquell agost de 1705, Altea fou la capdavantera del País Valencià. Cal doncs que els alteans de hui també estigueu a l’avantguarda de la festa. No imiteu, feu una cosa nova. Una originalitat, que agermana els esforços dels pobles veïns. Refeu Bèrnia, la vostra festa s’anomenarà com la d’Alcoi o el desembarc de la Vila.

Antigament pel comerç de la pansa venien a les vostres costes els anglesos, holandesos, etc. Ara continuen venint buscant altra mercaderia. Fugim de la estandardització, integreu els vostres nòrdics a la vostra festa. Que facen una filà de Kings! Divertiment popular per tothom!

I aquest és el meu pregó, es a dir, la meua crida, on he conjugat el verb pregar i us he demanat un gest pregon.

Altea rima amb grandea, femea. Altea és Bellea.
Ara cal esbombar, divulgar, cridar, propalar que la festa és vostra, Visca Paquito el Xocolatero! I visquen els trabucs, els trons, les rialles, i les músiques.

Alteans germans, donem-nos les mans! Visca la gresca!
Comence la festa!


Jaume Pastor i Fluixà.
Comparteix a Google Plus

About Vicent Devesa

    Comentar amb Blogger
    Comentar amb Facebook